dimarts, 13 de maig del 2014

2.1 Càncer

El càncer és una malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat, es divideixen més del normal, envaeixen (s'introdueixen i destrueixen els teixits envaïts) i a vegades fan la metàstasi (s'estenen a altres punts dels cos a través de la sang). 

Aquestes tres característiques ens ajuden a distingir entre tumors benignes i malignes:
  • Tumors benignes: no envaixen ni metastatizen. Un cop extirpats, la majoria de casos, no tornen a aparèixer. El seu nom acaba amb el sufix oma. Exemples: fibroma (teixit conjuntiu fibrós), mixoma (teixit conjuntiu laxo), lipoma (teixit adipós). 
  • Tumors malignes: envaeixen els teixits veïns i metastatizen. Quan s'extirpa un tumor d'aquest tipus té moltes probabilitats de reproduir-se i en molts casos, acaba amb la mort de la persona afectada.        Normalment el seu sufix acaba en sarcoma o carcinoma. El melanoma, seminoma, mesotelioma i limfoma també pertanyen a tumors malignes.
    Exemples: carcinomes, sarcomes, gliomes, leucèmies i limfomes

Per entendre aquesta malaltia introduirem uns conceptes relacionats i tenir unes idees del que és:
- Neoplàsia: significa "teixit de nova formació". Aquest terme s'utilitza per a tumors malignes. 
- Tumor: el seu primer significat es va utilitzar per a definir un augment localitzat de l'òrgan o teixit afectat.         En l'actualitat aquest terme s'utilitza amb significat de tumor com a malaltia. 
- Càncer: deriva del grec i significa "cranc". Això és per la forma en la que avança un càncer, com una forma   allargada (de costat), amb ramificacions que s'enganxen al teixit sa. Tot i que la gent utilitza aquesta paraula   com a sinònim de tumor, el càncer sempre és tumor maligne (o neoplàsia). 
- Oncologia: és la part de la medicina que estudia els tumors o neoplàsies, sobretot els malignes.

Morfologia i creixement del càncer

Les cèl·lules tumorals tenen una morfologia alterada que depèn de la diferenciació i de l’anaplàsia.
La diferenciació cel·lular d’un tumor és el grau en el que les cèl·lules cancerígenes s’assemblen a les cèl·lules normals de les que procedeixen, tan morfològicament com funcional.
L’anaplàsia és l’absència de diferenciació que comporta a una falta d’especialització o de funció cel·lular i generalment com més anaplàsia tingui un càncer més alta és la seva velocitat de creixement. 

El creixement del càncer és descontrolat i accelerat per un procés de divisió cel·lular continu. A més les cèl·lules tumorals són capaces d’infiltrar o penetrar en els teixits normals i envair-los, destruint les cèl·lules normals de l’òrgan afectat que perd la seva funció.
Característiques principals:

Angiogènesi: és la capacitat de formar nous vasos sanguinis per mitja de la secreció de diverses substàncies, com el factor de creixement de l’endoteli vascular (VEGF), responsable de la formació d’extenses xarxes de capil·lars i vasos sanguinis nous. Aquests nous vasos sanguinis són els responsables de la nutrició de les cèl·lules tumorals el qual afavorirà el seu creixement i l’augment de la seva velocitat i distància de proliferació.

Pèrdua d’adherència cel·lular: al càncer l’adhesió entre cèl·lules es redueix per la pèrdua de les molècules d’adhesió cel·lular (MAC), les quals són proteïnes que estan a la membrana cel·lular, aquestes estan implicades en la unió amb altres cèl·lules. 

Proteòlisis: les cèl·lules tumorals produeixen enzims proteolítiques que degraden la matriu extracel·lular i afavoreixen l’expansió i disseminació del tumor.

Mobilitat: es la migració de les cèl·lules malignes, algunes de les quals abandonen el tumor primari, viatgen a un lloc llunyà de l’organisme per mitjà del sistema circulatori o limfàtic i s’estableixen com un tumor secundari de les mateixes característiques que el primitiu.

Diagnòstic
El primer pas és una historia clínica realitzada pel metge, per a determinar si existeix algun símptoma sospitós en la persona afectada. Els símptomes poden ser molt variats, depenent de l’òrgan afectat. 
El segon pas consisteix generalment a realitzar una prova complementaria, per confirmar la sospita, pot consistir en radiografies, endoscòpies o altres estudis com anàlisis de sang, ressonàncies magnètiques nuclears, ecografies, etc. Per arribar al diagnòstic de certesa, és necessari prendre una mostra del tumor (biòpsia), per realitzar un estudi histològic del teixit. 
També es realitzen alguns estudis especials moleculars o genètics. Per exemple: biomarcadors, gradació i estadificació, etc. 

Tractament
El tractament del càncer es fonamenta en tres principals mètodes: cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia. Altres possibilitats de tractament inclouen la hormonoteràpia, immunoteràpia, transplantament de medul·la, etc.
Aquests tractaments a part del metge que porta tot el procés i sap tot del pacient, poden cooperar altres metges de diferents camps, per exemple: dermatòlegs, ginecòlegs, pneumòlegs, etc. 
  • Cirurgia: la extirpació del tumor al quiròfan per un cirurgià, continua sent la base fonamental del tractament del càncer. La cirurgia pot ser curativa, quan s’extirpa el tumor en la seva totalitat, o pal·liativa, quan el seu objectiu es evitar complicacions immediates, intentant per exemple evitar l’efecte comprensiu del tumor maligne sobre un òrgan proper. 
  • Radioteràpia: consisteix en la utilització de radiacions ionitzants per destruir les cèl·lules malignes i fer desaparèixer el tumor o disminuir el seu volum. Tot i que l’efecte la radiació provoca també dany a les cèl·lules normals, aquestes es recuperen i continuen amb la seva funció. 
  • Quimioteràpia: es basa en la utilització de una sèrie de medicaments que s’anomenen citostàtics, són substàncies que tenen la capacitat de inhibir la evolució dels tumors malignes restringint la multiplicació de les seves cèl·lules dificultant el procés de divisió.